Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:

En mots aguts:

• la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.

• la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.

• la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.

• la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.

• els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.

• els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.

• els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).

• altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.

En mots plans:

• els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.

• l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.

• la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.

• la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.

• altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.

En pocs mots esdrúixols:

• església, llémena, témpores, séquia; Dénia, Énguera, Éssera, Sénia.